La robòtica educativa com a eina de desenvolupament integral a Educació Infantil
Quan es parla de robòtica educativa en l’entorn dels fillets i filletes d’educació infantil, la primera reacció és preguntar-se a un mateix -deixant entreveure una mica d’escepticisme- si, essent tan petits, poden incloure la robòtica en el seu, encara primerenc, pensament abstracte. Sorgeixen, així, diverses vessants a través de les quals explicarem com treballem la robòtica amb els més petits. .
El fet d’establir uns objectius i de treballar uns continguts adaptats a l’etapa evolutiva en la qual es troben els infants fa que, en el decurs de les sessions, es desenvolupin unes activitats estructurades i guiades pel facilitador. Això, en relació amb els infants, els assegura un aprenentatge significatiu. .
Un dels que permeten que entri en joc l’aprenentatge és l’assaig-error. Mitjançant aquesta metodologia, els fillets i les filletes que fan robòtica aprenen a aprendre jugant. .
Però no només això, aprenen provant -amb les seves pròpies mans i prenent les seves pròpies decisions-, equivocant-se, tornant a provar i tornant-se a equivocar, si cal. En aquest seguit de mecanismes hi participa l’autoreflexió, agent formador de l’infant com a individu social. .
Arribats en aquest punt, no hem de donar menys importància als elements externs. La introspecció és necessària, però l’expressió i la comunicació són essencials en la societat en què vivim. I això és el que volem aprofundir durant les sessions de robòtica: que cada infant desenvolupi la capacitat de comunicar-se amb els altres, poguent explicar el que ha creat i posant paraules als seus pensaments. D’aquesta manera aconseguim un aprenentatge real. .
La creativitat també es veu afectada perquè, tot i que les activitats tenen una base, sempre es pot anar més enllà. Els infants poden veure-ho des del seu punt de vista i continuar fins allà on vulguin arribar. Així mateix, un dels punts clau de la metodologia utilitzada és deixar que els fillets i filletes facin per ells mateixos fins aconseguir la pròpia satisfacció. .
Després de tot aquest devessall d’elements, on queda la robòtica? En l’etapa d’educació infantil treballem, entre altres continguts, les màquines simples i els seus mecanismes: quines hi ha, on les podem trobar, què podem fer amb elles. S’inclouen, també, continguts relacionats amb els colors, les mides, les formes, la velocitat, la distància, la direcció, acabant amb la introducció a la programació. A partir d’aquí, vénen un seguit d’activitats les quals relacionen tots els factors esmentats anteriorment amb aquests continguts. Una de les activitats clau és el plantejament de reptes amb els quals els fillets i filletes han d’aconseguir resoldre’ls mitjançant una contextualització prèvia de la situació i, encara més, a través de la realització de preguntes amb l’objectiu d’apropar-los a la resposta. .
Potser no acabaran el curs essent uns programadors experts -ni pretenem que ho siguin, encara-, però hem de tenir clar que és una introducció a la robòtica, un tast el qual s’anirà desplegant al llarg dels anys mitjançant tot el treballat. .
Es tracta, en definitiva, de conèixer i estimular diferents habilitats i competències per encetar un procés d’aprenentatge i millora tant a nivell individual com social.
Maria Orfila