El model educatiu després del Covid19
Ningú de nosaltres ens podíem imaginar que tota la població hauria d’estar confinada a casa durant setmanes o mesos. A vegades he pensat o somniat si no som els actors secundaris d’alguna sèrie de Netflix o HBO… De moment, ja portem 3 setmanes i encara no sabem quan podrem fer una vida normal.
Amb una economia quasi aturada, amb serveis mínims de qualsevol tipus, una mai vista emergència sanitària i, els nostres fills, a casa des de mitjans de març. No cal enumerar els inconvenients i dificultats que està originant, sobretot, a les famílies. No estem parlant d’una vaga d’alguns dies, una forta tempesta que obliga a tancar l’escola (recordeu de la borrasca Glòria el mes de gener?) o unes vacances anticipades d’estiu. És una situació excepcional que està obligant a marxes forçades a repensar cóm poder continuar amb l’aprenentatge dels nostres alumnes.
Cada escola intenta trobar la millor alternativa per no donar per tancat el curs, per arribar als alumnes amb mitjans digitals, refent el material (fins ara presencial) planificat des de principi de curs i adaptant-lo, des de casa de cada mestre perquè els alumnes puguin treballar a casa amb l’ajut dels pares i familiars. A corre cuita no es tracta de posar en marxa una aula virtual amb una webcam, sinó tothom (mestres, alumnes i famílies) han d’aprendre les noves eines digitals, s’han d’adaptar els continguts, s’ha d’organitzar l’aula, etc. La realitat és que cada escola i cada mestre s´ha cercat allò que podia funcionar millor: Skype, Youtube, Google Classroom, email, alguna cridada telèfonica o per Whatsapp. Segur que quan això acabi hi haurà per escriure un llibre sobre la diversitat de formes de treballar des de casa amb els alumnes i els mestres.
El que és indubtable és que hi haurà un abans i un després com a conseqüència del Covid19, que provocarà canvis -alguns de forma accelerada en el món educatiu. Algunes consideracions que ens agradaria fer de cara al que vindrà al món educatiu:
- Necessitat de proporcionar nous recursos a tots els alumnes i tots els docents. No estem parlant només d’un ordinador o una tauletes, sinó també quelcom tan bàsic com l’accés a internet amb garanties.
- Dissenyar i crear nous continguts que es puguin impartir de forma presencial i a distància. Això de tenir un llibre o fer una presentació amb cartolines no desapareixerà òbviament, però també necessitarem noves formes d’aprendre des de casa o des d’un suport digital.
- Reinventar noves estratègies d’aprenentatge a distància (cóm feim el seguiment, cóm participa cada alumne, quina dinàmica seguim a l’aula virtual…).
- Capacitació dels mestres, els alumnes i també de les famílies.
Davant un fet sense precedents, tenim dos camins a escollir: per una banda, queixar-nos i maleir la nostra mala sort per haver de partir les seves conseqüències; per altra banda, agafar-ho com una oportunitat per fer aquells canvis que no volíem, no ens deixaven o no podíem fer.
Quin camí volem?
Jaume Català
Director de Robotix
